dijous, 30 de juliol de 2015

Arxiu fotogràfic (primera part)

La fotografia és una disciplina visual, els números i les lletres ens semblen més propis de ciències exactes que d’expressions artístiques, i en gran part tenim raó.

Però com ja passava en els formats analògics (negatius, diapositives, contactes) i sobretot ara en l’entorn digital, tenir l’arxiu estructurat de forma coherent ens facilitarà i -sobretot- ens reduirà la feina a l’hora de saber “què” i “on” ho tenim.

Amb dos senzills passos a l’hora d’importar (copiar) les fotografies de la càmera a l’ordinador, apuntalarem un sistema coherent. Només hem de triar amb cura els noms de les carpetes i el dels pertinents arxius (fotografies) que hi habitaran.

Carpetes
Tornem de vacances, descarreguem les fotografies copiant-les totes dins d’una carpeta anomenada “Israel 2015” i sabem que allà hi tenim les fotos del viatge.

“Vols veure les fotos d’Israel? Ara mateix! Les tinc aquí.”

Potser no tornarem a Israel durant els propers anys però, i quan fem fotos al Pantà de Sau? A Montserrat o al jardí de casa? Quin és el nom de la carpeta? Per a un aficionat a la fotografia resident a Osona, no seria difícil generar carpetes tipus “Sau 1”, “Sau 2”, “Sau 3”, “Sau 284”.

Fins aquí bé. Tot separat, tot en ordre. Però i si mai volem una fotografia “del Campanar de Sau aquell dia que va quedar enfarinat de neu”?

La resposta correcta seria buscar-ho per paraules clau, però aquesta és una feina una mica més complexa que guardo per a un altre article. En referència a les carpetes, una bona manera d’endreçar-les és anomenant-les amb “data+nom”.

Exemple: “2015-01-31 Sau”.

Per què comencem amb l’any i no el dia? Perquè així ens quedaran ordenades per ordre cronològic al sistema informàtic. De més antigues a més noves.


A veure nens, on vàrem passar el Cap d’Any del 2013?

Noms d’arxiu
Les càmeres generen arxius amb noms tipus “IMG_0001.jpeg, IMG_0002.jpeg” genèrics i correlatius. Quin és aquí el problema? Que tard o d’hora, la targeta donarà la volta al comptador i/o utilitzarem una altra càmera, fent que dins el nostre arxiu tinguem dues –o més- imatges amb el mateix nom. Així, si mai algú ens demana que li enviem “la foto IMG_1919.jpg” podrem trobar-nos amb una confusió, ja que al buscar-les, ens apareixeran diverses candidates amb el mateix nom.

Per evitar-ho, jo reanomeno totes les fotografies a l’importar-les al disc dur. La fórmula que utilitzo és = acrònims dels meus cognoms+any+mes+dia+número correlatiu.

Exemple: faju20150713-80.jpeg


Mai més tornarà a ser 13 de juliol de 2015, així que segur que dins el meu arxiu no hi haurà dues fotografies amb el mateix nom.


Nom d'arxiu únic

Alhora, en el cas que les vostres imatges hagin de ser utilitzades per algú que en gestiona moltes (editors de revistes, agències, diaris) sempre tindran un nom d’arxiu que us referenciarà a vosaltres (en el meu cas l’acrònim FAJU) fent-les més senzilles d’identificar.
"Nom+cogonom+data" o "Cognom+data" és una bona opció, això sempre i quan no tingueu un cognom molt genèric, com molt bé explica en Peter Krogh al seu llibre The DAM Book:Digital Asset Management for Photographers (ell posa l’exemple d’algú anomenat John Smith). Si teniu un cognom relativament comú, potser valdrà la pena buscar algun codi identificatiu personal, que us allunyi –a vosaltres i a les vostres fotografies- de possibles confusions d’autoria.

Còpies de seguretat
U
n cop les imatges han passat de la targeta a l’ordinador/disc dur, col·locades dins una carpeta única, farcida de fotografies amb nom únic, les tindrem llestes per treballar-hi. L’edició de cada imatge és cosa de l’autor, així que poca cosa puc aconsellar en aquest procés. Un cop acabat però, el que jo solo fer és exportar-les (algunes, no totes) en format .jpeg i màxima resolució a una carpeta de l’ordinador, aquestes imatges pugen després a la pàgina web, així en tinc una còpia “al núvol”. Del disc dur extern on tinc l’arxiu fotogràfic en faig una còpia de forma regular. D’aquesta manera tinc dues còpies externes dels arxius originals (raws als discs durs) una còpia en .jpeg a màxima resolució a l’ordinador (en local) i una altra còpia a la web. Quatre còpies d’una mateixa fotografia, en dos formats diferents.

Pot semblar una bestiesa, però perdre una sola fotografia no ve de gust a ningú, especialment quan es tracta d’imatges amb les quals tenim un lligam emocional. Com molt bé va explicar-nos una vegada en Santi Terracabras arran de la destrucció d’un disc dur: “Al Coll de la Creueta podràs tornar-hi la tardor que ve, però la teva filla no tornarà a tenir quatre anys.”