divendres, 4 d’octubre del 2013

Viatjar a Eslovènia

Tot i que tinc amics a la regió d’Štajerska (Estiria) els meus sis viatges s’han concentrat al centre i oest del país. L’East Side d’Eslovènia representa la gran Plana Panònica, amb vinyes i turons coronats per ermites pintoresques, que troben a Maribor la seva capital i cuitat universitària. La segona metròpolis d’Èslovènia és el cor futbolístic d’un país on l’esport més popular és el bàsquet.
 

Si s’hi arriba amb cotxe propi, l’accés (venint des de Catalunya) serà a través de la frontera italiana. Aquí, jo sempre aconsello tres punts d’entrada; Bovec, Tolmin o Nova Gorica. Bovec té una bona connecció amb les autopistes i -des del meu punt de vista- és una visita obligada. Sobretot pel magnetisme del riu Soča (pronunciat So-txa) que a la part superior ofereix múltiples activitats a l’aire lliure, des de ràfting fins a vies ferrades.
 

En cas que s’entri per Tolmin o Nova Gorica, el meu consell és remuntar el Soča en direcció nord, vorejant el Parc Nacional del Triglav i veient com a cada quilòmetre el paisatge s’estreny, fins arribar a Bovec, on a només 453 msnm, entendrem la dimensió dels “dos-mils” que l’encerclen.
 

Aquest poble de 1.600 habitants amb aeroport propi, és una de les portes de l’únic Parc Nacional del país, des d’on a través del pas Vršič podem arribar a Kranjska Gora, província de Gorenjska. Aquest, és el meu districte preferit -i el de milers de turistes- en gran part pel poble de Bled, on trobem l’única illa de tota la geografia eslovena. Uns quilòmetres més sud, el llac Bohinj és molt menys concorregut, sobretot fora de la temporada turística. Potser és per això, que molts eslovens el prefereixen envers el seu veí del nord.
 

Si des de Bled o Bohinj ens dirigim a la Ljubljana, passarem per carreteres amb vistes panoràmiques sobre els Alps Kamniks, i per pobles com Železniki, on la industria metal·lúrgica representa el cor econòmic d’un municipi envoltat de boscos. Alhora, la medieval Škofja Loka és possiblement la ciutat amb més personalitat de la regió, sobretot per la seva muralla i el castell, que des d’un turó talaia ‘la Plana del Bisbe’.
 

(!) Si en lloc de cotxe, viatgeu a Eslovènia amb avió, aquest serà el vostre punt de partida.
 

Un cop arribats a Ljubljana, l’oferta és divideix a les dues vores del riu Ljubljanica, a un costat trobarem el centre de la ciutat i el Parc Tívoli, on ens costarà creure que som dins d’una capital europea. A l’altra vora, el barri antic i el castell ofereixen la visió més romàntica de la ciutat, sobretot des de d’alt de la torre.
 



Però si hi ha un punt que s’ha de visitar sens falta, és precisament entre les dues Ljubljanes. El Pont Triple (Tromostovje) és la icona de la ciutat, juntament amb un altre pont que travessa el Ljulbjanica uns centenars de metres més amunt, el Pont dels Dracs (Zmajski most).
 

Seguint cap al sud en una imaginària ruta en forma de “C” invertida, arribarem a la regió de les Coves de Postojna, declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i les de Škocjan, espectaculars i molt menys visitades.
 

Els 42 quilòmetres de costa adriàtica queden relativament a prop. Piran és un poble singular, situat sobre una península des d’on veurem Itàlia al nord i Croàcia al sud. L’arquitectura veneciana té una innegable presència a Izola i Koper, però un dels grans atractius que la gent sovint desconeix és el Parc Natural Sečovlje (Krajinski Park Sečoveljske Soline) una extensa plana agrícola on encara s’obté sal de forma tradicional.